Què és el Partiquí?
Una associació teatral, amb un grup de membres actius que dins de les seves possibilitats fan un teatre amateur molt acurat i procurant que cada muntatge tingui tots els matisos d'una obra professional.
I el nom d'on ve?
Segons la definició del diccionari de la llengua, un partiquí és la persona que interpreta un petit paper i nosaltres som molt partiquins, perquè la majoria d'obres que representem són molt corals i, per tant, donen cabuda a molts partiquins.
Quantes persones hi ha al grup?
Som un nucli d'unes trenta persones estables i després hi ha un grup d'entre deu i vint que van i vénen.
Per a vostès què és el teatre?
Per a nosaltres, com deia Jean Vilar,és un servei públic i com a tal el volem oferir amb la màxima qualitat.
Quin és el seu repertori?
El nostre repertori cobreix un espai que ni les sales alternatives, ni el teatre professional poden conrear a causa de l'elevat nombre d'actors que intervenen. A més, entre els components del grup escriuen guions sobre poetes, fan lectures dramatitzades i guions propis. Si volguéssim trobar un referent, i sense voler comparar-nos-hi pel que fa a organització i sistema de programar, aquest model és el que va aconseguir el Grup d'Estudis Teatrals d'Horta |
Són projectes arriscats?
Tots no, però n'hi ha alguns que sí.
Com d'arriscat?
Amb peces teatrals com L'última cinta de Krappde Samuel Beckett; Calç i rajoles de Joan Brossa, etc., i amb muntatges poètics dedicats a Miquel Martí i Pol, Benedetti i Miguel Hernández,entre d'altres.
Però també s'han avançat a l'estrena comercial d'algunes obres.
Sí, com ara La desaparició de Wendy de Josep M Benet i Jornet; un muntatge poètic de Martí Pol, conjuntament amb un grup musical Registre 23 de Terrassa, ja desaparegut; Parlar a tres veus, una trilogia d'obres de Ramon Gomis, etc.
"Un partiquí és la persona que interpreta un petit paper, i nosaltres som molt partiquins"
Quina és la fita del Partiquí?
Després de vint-i-vuit anys, ara podem oferir aquest servei públic amb certes garanties a l'hora de desenvolupar els projectes, perquè disposem d'un local estable on podem assajar dos cops per setmana, sense haver d'anar rodant pels diferents espais del barri que durant anys ens han ofert algunes entitats. Disposar d'un local ens ha permès de tenir un taller on poder confeccionar tota la part de decoració i emmagatzemar l'atrezzo, el vestuari i els altres muntatges.
|
Tenir una seu estable fidelitza el públic?
Sí, quan l'any 2000 vam començar a la Farinera, vam patir una baixada de públic, però ara, després de tots aquests canvis, omplim.
Com estan organitzats?
Com una associació, amb un president que actualment és Carles Lucas, i una Junta amb els diferents grups de treball, començant pels cinc directors que hi ha al grup, un responsable de programació i un responsable de cada equip tècnic (so, llum, vestuari, decoració, atrezzo, maquillatge i disseny de programes).
Per què fan teatre?
Jesús: jo crec que el teatre ens deu agradar molt, perquè després d'estar entre quinze i vint anys anant amunt i avall, ara que tenim la sort d'estar en un lloc concret, continuem fent teatre, perquè si no el grup hauria desaparegut, ja que l'esforç de fer teatre és titànic i la gent es cansa.
Ferran: com diu Eudald Carbonell, el teatre és la primera expressió d'humanitat —un parla i l'altre escolta— els somnis, els desitjos, la passió... fem teatre perquè volem continuar aquesta tasca cap a l'humà.
Per què aquest esperit de servei públic?
Creiem que això està a la base de l'art, el que a nosaltres ens apassiona, ho volem fer arribar a tothom que en vulgui gaudir. El teatre és un banquet de gent i ments i volem convidar-hi tothom. |
